martes, 5 de abril de 2011

ENRIC VALOR I L´HISTÒRIA: EL BOMBARDEIG

Enric Valor: Enllà de l´horitzó. Cicle de Cassana.
(València, Tàndem Edicions, 1991)

“De març a maig, els atacs de l´aviació facciosa es feren més intensos i devastadors. Des d´abril, jo els sentia de lluny, fins el 25 de maig en què es va esdevenir el més sangonós que va sofrir la ciutat d´Alacant i del qual se´n parlaria anys. En morts i ferits de la població pacífica, especialment l´aglomerada al mercat principal, podia comparar-se a l´atac de la Luftwafe a Guernika, que fou només lleugerament superior però de molt més grans repercussions internacionals. Doncs bé, jo en vaig ser testimoni en companyia del xofer Simó.

Efectivament: a casa nostra es va rebre una citació de l´Auditoria de Guerra dirigida a mi per tal que m´hi presentàs el dia 25. [I viatjà de Castalla cap Alacant…]

[…] El camp de maig lluïa el seu esplendor de vinyes de poc mogudes, de bladars o ordiars que quasi ja ventrellaven; pels marges i les ribes cridaven els seus colorins les campànules, les roselles, els timons, la pelosella, i devien brunzir-hi les abelles i els abegots per mils de milenars. El Citroën rumrumejava, ben ajustat de motor, en una marxa regular i còmoda. Simó i jo deixàvem anar alguna observació sobre el dia radiant, sobre les futures collites…

[…] El viatge sense problemes, tot costa avall fins a la capital mateixa. […] Davallaven per la darrera costa, la que mena del Pla dels Àngels fins al davant de la plaça de Bous, i Simó i jo xarràvem encara distesament, ara un mot, ara un altre, llavors l´emprenguérem pel carrer de Sant Vicent, que va abocar a l´avinguda d´Alfons el Savi i pel costat del Mercat Central. No recorde l´hora que era, però havíem vingut pràcticament a pas de formiga i, a més, havíem parat a Sant Vicent del Raspeig a prendre un lleuger refrigeri.

Com que dúiem els vidres mig abaixats, començaren a atabalar-nos les sirenes d´alarma. Jo em vaig sentir immergit en l´ambient que tan tètricament havia conegut, em semblava sentir-les com aquell dia des de dins de Correus. Simó va soltar un renec del calibre dotze.

-Aturem-nos, un bombardeig!- vaig urgir.

Ell va traure el braç, estès per la finestreta i féu una frenada sorollosa. Mentrestant, com en un rellamp, vaig recordar un petit refugi que hi havia cap al Castell de Sant Ferran, a cent o dues-centes passes o potser un poc més al darrere del mercat de verdures cobert de rafals metàl·lics, vora el qual ens trobàvem ja. Ens aturàrem i, com dues llebres, saltàrem a la voravia. Les sirenes bramulaven i el soroll dels avions començava a dominar tot els altres. Vam córrer pel costat de dalt, on no hi havia tantes dones, Simó al davant; quan arribàvem a l´altre carrer, paral·lel al de Sant Vicent, i quasi a l´acte, quan Bresquilla saltava a la vorera de l´altra banda, de reüll vaig veure, tot sentint un esgarrifós xiulet, una flama blavíssima damunt un carrer de plàtans a vint o trenta metres. Tot d´una, la segona fortíssima explosió féu brumir la metralla vora les orelles, i l´ona expansiva ens llançà contra la paret.

[…] miràrem amunt i vérem una polseguera tèrbola, fumosa, surant pel cel. Quan vam arribar, carrer avall, a l´avinguda d´Alfons el Savi, ens aterri veure enderrocs per sí per lla, cap avall en la de Méndez Núñez, pertot arreu… Simó i jo tremolàvem, d´indignació, d´una estranya por. Hi havia també una esfereïdora confusió: el soroll dels turismes i les ambulàncies que acudien, corregudes i crits de la gent que hi anava o que en tornava del Mercat Central… Mig Alacant, segurament bona part de l´antifeixista, venien a veure les destrosses, el crim contra la humanitat que s´havia perpetrat una volta encara per desmoralitzar i aterrir el poble menut, el que sol sofrir sempre.



Enviat per Carles Salinas

lunes, 4 de abril de 2011

Dibuixos al voltant de l'obra d'Enric Valor

Per a veure tota la col·lecció de dibuixos pica sobre la imatge de portada.

Enviat per Angela García i Pilar Martínez

sábado, 2 de abril de 2011

Propostes per a treballar l'auca d'Enric Valor

Des d'aquest "post" pots descarregar l'auca d'Enric Valor amb unes propostes de treball per a l'alumnat d'Educació Infantil i Primària.

GEOGRAFIA I ENRIC VALOR

Si vols conèixer la geografia dels pobles d'Enric Valor, localitza'ls en un mapa i busca fotografies dels llocs.

Per ajudar-te, et proposem algunes activitats que pots descarregar en aquest post.

ENRIC VALOR I ELS PAISATGES

“[…] Era en el pintoresc poble de Petrer, aquell que es reclina graciosament en un enlairat tossal, entre les dues grans muntanyes del Cavall i de la Cilla, i té a les seues envistes, com qui diu als seus peus, l’arredonida vall d’Elda, tan delitosa, i allà més lluny, cap al migjorn, la senyorívola població de Monòver, amb les seues hortes, els seus pujols empolsegats, les seues amples rambles i la serra de la Safra, pinosa i solitaria.” Enric Valor: El jugador de Petrer.

Enviat per Carles Salinas

domingo, 27 de marzo de 2011

QUÈ ÉS LA FIL•LOXERA?



Aquesta era la qüestió que vaig sentir entre l´alumnat que el mes passat visitava l´Exposició Valor en la CAM-Alacant. Seria molt llarg explicar-ho des de la biologia, però si oferir algunes notes sobre el seu efecte històric. La fil·loxera és un insecte molt petit que se situa a les arrels dels ceps, on s’alimenta de la saba i acaba provocant la mort de la vinya. Es reprodueix a una velocitat vertiginosa fins convertir-se en una autèntica plaga, com la que va arrasar la majoria de les vinyes d’Europa a la segona meitat del segle XIX. A França començà al 1877; a l´any següent ja estava a Girona i Màlaga. En una dècada arrasà el vell paisatge vinyater.


Però al País Valencià encara no va arribar. Els francesos, doncs, van importar quantitats elevades de vi negre de les comarques valencianes; era un vi aspre i de molt alcohol que mesclaven i milloraven amb tècniques de qualitat. Fins el 1900 va expandir-se l´àrea de la vinya fins a suposar quasi la meitat de l´àrea conreada valenciana. Tots els municipis, de l´interior i del litoral, del secà i del regadiu, es van a llançar al negoci sucós de la viticultura. Però, ai!. Els francesos no van quedar-se sense fer res. Mentre importaven el nostre vi barat, substituïen els ceps infectats per peus de vinya americana. Aquests són resistents a la fil·loxera, malgrat que necessiten més adobs, aigua i són de vida més curta. Al mateix temps cultivaven esta vinya en la seua colònia Algèria. I així, al començar el segle XX ja no necessitaven importar vi.


A Castalla, terra natal dels Valor, sempre s´havia cultivat vinya. En les acaballes del XIX es va invertir molts capitals de xicotets i mitjans propietaris i arrendataris, que en molt de casos feien ells mateixos el vi. I pel port d´Alacant, en aquella època ple de barques i tonells. La fil·loxera arribà a la Foia de Castalla sobre 1909. La comarca tenia 4500 ha. de vinya; d´elles, 2500 a Castalla. Les coses es complicaren. Era molt cara la substitució dels ceps autòctons pels americans, a més, la sobre oferta en caure el mercat europeu dificultava la recuperació de les inversions en cellers, adobs, regs i salaris. Aquells que no van poder aguantar el tiró, malbarataren terres. Petits propietaris i jornalers emigraren a l´Orà, l’Argel; a la sega del blat a Castella o cap a poblacions properes que ja desenvolupaven tallers industrials. La família Valor, propietària benestant però vinguda a menys, s´instal·là a Elda, productora de calcer.


La plaga passà. Des de 1955, el cultiu de la vinya millorà en tota Espanya. La superfície de conreu s´ha reduït, però el vi és de millor qualitat. Al País Valencià es va distribuir: les comarques de l´interior, d´hiverns més fred, i en secà, per fer vi. Al litoral i en regadius, horta, fruiters i cítrics . En àrees pròximes i més càlides, raïm de taula (la vall d´Albaida, el Vinalopó). També El Campello tingué vinyes, 250 ha. d´un total de 2600 (segons Figueras Pacheco, 1912); al 1930 només quedaven 16. I hui?


Per ampliar, consulteu els enllaços. En Youtube la festa de Sant Sadurní d´Anoia 2010 commemorà la fil·loxera.

http://www.youtube.com/results?search_query=fil.loxera+2010.+filoxeres&aq=f

http://www.fil-loxera.com/

http://www.alicantevivo.org/2009/01/penguila-y-enric-valor.html

Enviat per Carles Salinas