QUÈ ÉS LA FIL•LOXERA?

Aquesta era la qüestió que vaig sentir entre l´alumnat que el mes passat visitava l´Exposició Valor en la CAM-Alacant. Seria molt llarg explicar-ho des de la biologia, però si oferir algunes notes sobre el seu efecte històric. La fil·loxera és un insecte molt petit que se situa a les arrels dels ceps, on s’alimenta de la saba i acaba provocant la mort de la vinya. Es reprodueix a una velocitat vertiginosa fins convertir-se en una autèntica plaga, com la que va arrasar la majoria de les vinyes d’Europa a la segona meitat del segle XIX. A França començà al 1877; a l´any següent ja estava a Girona i Màlaga. En una dècada arrasà el vell paisatge vinyater.

Però al País Valencià encara no va arribar. Els francesos, doncs, van importar quantitats elevades de vi negre de les comarques valencianes; era un vi aspre i de molt alcohol que mesclaven i milloraven amb tècniques de qualitat. Fins el 1900 va expandir-se l´àrea de la vinya fins a suposar quasi la meitat de l´àrea conreada valenciana. Tots els municipis, de l´interior i del litoral, del secà i del regadiu, es van a llançar al negoci sucós de la viticultura. Però, ai!. Els francesos no van quedar-se sense fer res. Mentre importaven el nostre vi barat, substituïen els ceps infectats per peus de vinya americana. Aquests són resistents a la fil·loxera, malgrat que necessiten més adobs, aigua i són de vida més curta. Al mateix temps cultivaven esta vinya en la seua colònia Algèria. I així, al començar el segle XX ja no necessitaven importar vi.

A Castalla, terra natal dels Valor, sempre s´havia cultivat vinya. En les acaballes del XIX es va invertir molts capitals de xicotets i mitjans propietaris i arrendataris, que en molt de casos feien ells mateixos el vi. I pel port d´Alacant, en aquella època ple de barques i tonells. La fil·loxera arribà a la Foia de Castalla sobre 1909. La comarca tenia 4500 ha. de vinya; d´elles, 2500 a Castalla. Les coses es complicaren. Era molt cara la substitució dels ceps autòctons pels americans, a més, la sobre oferta en caure el mercat europeu dificultava la recuperació de les inversions en cellers, adobs, regs i salaris. Aquells que no van poder aguantar el tiró, malbarataren terres. Petits propietaris i jornalers emigraren a l´Orà, l’Argel; a la sega del blat a Castella o cap a poblacions properes que ja desenvolupaven tallers industrials. La família Valor, propietària benestant però vinguda a menys, s´instal·là a Elda, productora de calcer.

La plaga passà. Des de 1955, el cultiu de la vinya millorà en tota Espanya. La superfície de conreu s´ha reduït, però el vi és de millor qualitat. Al País Valencià es va distribuir: les comarques de l´interior, d´hiverns més fred, i en secà, per fer vi. Al litoral i en regadius, horta, fruiters i cítrics . En àrees pròximes i més càlides, raïm de taula (la vall d´Albaida, el Vinalopó). També El Campello tingué vinyes, 250 ha. d´un total de 2600 (segons Figueras Pacheco, 1912); al 1930 només quedaven 16. I hui?

Per ampliar, consulteu els enllaços. En Youtube la festa de Sant Sadurní d´Anoia 2010 commemorà la fil·loxera.

http://www.youtube.com/results?search_query=fil.loxera+2010.+filoxeres&aq=f

http://www.fil-loxera.com/

http://www.alicantevivo.org/2009/01/penguila-y-enric-valor.html

Enviat per Carles Salinas